Fa uns dies es va fer públic l’Esborrany de l’Avantprojecte de Llei de Creació del Consell Audiovisual de la CV. Després d’haver estudiat detingudament el document, a ATRAU considerem que hi ha diversos aspectes susceptibles de modificació, sobretot pel que fa a la presència i importància que als treballadors del sector se’ls dona al text. Per este motiu, representants d’ATRAU han lliurat davant de la Secretaria Autonòmica de Comunicació un document en el qual es recullen les nostres objeccions.
Ací teniu una transcripció del text en qüestió:
De conformitat amb el que estableix l’article 42 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, i segons determina el tràmit d’audiència previst en el Decret 24/2009, de 13 de febrer, del Consell, sobre la forma, l’estructura i el procediment d’elaboració dels projectes normatius, l’entitat denominada Associació de Treballadors de l’Audiovisual (ATRAU) inscrita en el Registre d’Associacions de la Comunitat Valenciana, amb el número CV-01-051678-V, planteja les següents observacions a l’Esborrany de l’Avantprojecte de Llei de Creació del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV) publicat en el DOGV número 8008 de 27 de març de 2017:
I. Nomenclatura
Podem entendre les raons per les quals es proposa, però des d’ATRAU considerem que la denominació que es vol donar a l’organisme no és l’adequada. Així, seguint l’exemple d’altres organismes com el Consell Valencià de Cultura o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que no incorporen la paraula Comunitat, proposem que la denominació siga Consell de l’Audiovisual Valencià i el seu acrònim CAV.
II. Potestat sancionadora i reguladora
Per a la nostra associació és de vital importància que es definisca clarament i des del principi la capacitat sancionadora i vinculant d’aquest òrgan, i evitar per tots els mitjans que es convertisca en una entitat buida de significat i sense capacitat operativa real. Per açò proposem que, tant en l’últim paràgraf del punt II com en el segon paràgraf del punt III de l’exposició de motius, s’incloga la potestat sancionadora entre les funcions descrites del CAV.
També fem la mateixa indicació per a l’Article 5, de descripció de funcions, on segueix sense esmentar-se la capacitat sancionadora del CAV. Creiem que és important que aparega aquesta capacitat en la relació de funcions, i remarcar així la seua importància per a un organisme que ha de vetlar pel compliment de les normes.
De fet, en l’actual redacció cal arribar fins a l’apartat h) de l’Article 6 perquè s’esmente per primera vegada la potestat sancionadora. Insistim que aquesta atribució hauria de quedar explícitament definida amb anterioritat.
III. Desgovernamentalització
1. En el punt 2 de l’Article 8 es defineix la composició del CAV: cinc membres a proposta de les Corts i tres a proposta del Consell. Com a associació de professionals i treballadors de l’audiovisual valencià, reclamem que s’articulen mecanismes –ja siga per redistribució o ampliació– per tal que almenys quatre membres del CAV puguen ser proposats pels col·lectius que integren el nostre sector, ja siga involucrant la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià (MESAV) o les diferents associacions que la integren en representació d’empresaris, creadors, intèrprets i professionals de l’audiovisual. No es pot oblidar que milers de treballadors i centenars d’empresaris reclamaran una representació en el nou organisme. Creiem que és necessari evitar que l’estructura del CAV adquirisca un caire excessivament polític i que açò puga comprometre la independència en la seua comesa i la seua eficàcia.
2. En aquesta mateixa línia d’independència i desgovernamentalització, des d’ATRAU proposem que es modifique el punt 5 de l’Article 8, en el qual es determina que siga Presidència de la Generalitat qui designe a la persona que ocuparà la Presidència del CAV, i suggerim que siga el mateix Consell de l’Audiovisual per majoria absoluta el que decidisca el membre que ostentarà aquesta responsabilitat.
IV. Comité consultiu
En el punt 2 de l’Article 12, en el qual es detalla la composició del Comité Consultiu, es detecten importants absències i anacronismes, segons el punt de vista de la nostra associació:
1. La distribució sectorial que es fa en el text no es correspon amb la realitat actual del sector audiovisual, ja que es dóna gran importància als prestadors de serveis de ràdio i televisió i es relega a l’epígraf “Altres prestadors” a agents decisius en l’àmbit comunicatiu actual com són les empreses de comunicació audiovisual on line, el sector de la producció publicitària –tant agencies com creatius- o el sector de la creació i producció de videojocs, entre altres.
2. La proposta de distribució de vocalies que es fa també pateix d’un marcat tint empresarial, sector al qual se li assignen quatre de les set places possibles, ignorant per complet al col·lectiu de professionals i treballadors de l’audiovisual. D’aquesta forma queda sense representació en el comité la base sobre la qual se sustenta el sector, formada per operadors de càmera, muntadors, grafistes, realitzadors, il·luminadors, tècnics de so, etc.
Ens sembla convenient reflexionar sobre la naturalesa d’aquest Comité i sobre la importància d’obrir la seua estructura a una participació més representativa.
V. Fins i principis d’actuació
1. En l’apartat f) de l’Article 4 s’esmenta el respecte “...a la discapacitat“. Al nostre judici seria més apropiat parlar del respecte a les persones amb dificultats o disfuncions sensorials.
2. En l’apartat a) del punt 2 de l’Article 5 proposem suprimir la frase “…molt particularment quan aquests missatges o continguts hagen sigut difosos en horaris d’audiència de públic infantil o juvenil“. Cal tenir en consideració que, en el context de serveis multiplataforma amb difusió on line i a la carta, el concepte de franges horàries perd gran part del seu significat des del moment en què podem accedir a qualsevol contingut en qualsevol moment o lloc. La protecció a la infància no ha d’estar subjecta a franges horàries, sinó a la totalitat de l’oferta.
